Collection Title: Carmarthen journal and South Wales weekly advertiser

Provider: The National Library of Wales

Rights: The copyright status or ownership of this resource is unknown.

View full details

First Previous Image 2 of 8 Next Last
Full Screen
16 articles on this page
Advertising

Many a home is happier many a life is brighter by taking Columba Bitters An invaluable remedy for Indigestion, Liver Complaint, Nervous Relaxation, Depression of Spirits, Post-Influenza, Weakness, Pain between the Shoulders, Headache, and all affections arising from poverty of the blood and mal-nutrition of food. On Sale at all Chemists at 1/1 i and 2/9 a bottle ,or direct fiom the Manufacturer, D. Derwenydd Morgan Dr. H.D. Sc., Dr. 0., U.S.A., M.P.S.L., Eng., THE PHARMACY, PENCADER, S. Wales. The Book of the Day. A Tem- perance Novel, "THETAVERN ACROSSTHESTREET" BY D. DERWENYDD MORGAN, Author of a "Welsh Doctor." Interesting, Startling, Instructive, Ori- ginal. Press and Pulpit recommend it. Invaluable for Temperance Societies. On Sale at Book Shops, or direct from the Author, The Pharmacy, Pencader. Price-One Shilling.

I LIT LI TWM HrlELS

I .LIT LI TWM 'Hr\.l{ELS Wel, mar steddvod Genedleithol a I holl shindi wedi passo. Odi, a- stim tamed o hireth arna I ar 1 I hoi hi chwaith. Ma hon, fel popeth arall yn ghlIDri, wedi mind yn ddiwerth. 0 ran hini o ddaioni mai'n neid i Gimri, mi alian i chladdi hi prid minno nhw. Mai wedi bod yn dda wthgwrs, ond fel we un hen foy yn gwoid pan wedd dinion yn i blago fe 'fod i geffil e'n idrich yn wael,-O, midde fe, hen geffil da wedi bod iw e. Ie, a hen geffil da wedi bod lw'r steddfod hefid. Cerwch chi le minnoch chi, ond run peth gwelwch chi'r etedd- fode fel rheol. Klicks, klicks, klioks, yn ddiderfin. Idrichwch ar shwt stwff si'n cal preisis yn reistedd- fode. Widdoch chi, diw'r priddeste si n dwad a chadeire i'r prigethwirs a'r stiwdens ddim gwerth y pappir si'n cal i waato i akriveni nhw arno. Credwch ne beido, but it is a blwming ffakt. Odich chi am brwff. Wel, mi cewch e. Nawr, stim gwell jijia ar glawr deiax na pibiik oppinion." Cered yr M.A. a'r B.A. a ffob A arall i ginllwn a nhw, a rhowch piblik oppinion yn jijis i fi. Dima'r jijis si'n dis- seido pun a odi pishin yn werth i fod ar glawr ne beido. Dima'r jij wedodd Go abed" wrth Keiriog, Miniddog, Ialwyn, ie, a Williams, Panty- celin, ag An Griffis. Niu y Bteddvod Genedleithol ne glikiddol, bassodd fod caneion rheina yn iht i fod ar glawr. 0 nage, digon tebig na cheise dim un o nhw breis gida'r jijis steddvode. Wedd hi ddim un colled yn y bid iddi nhw shach ny. Drichwch ma, mor bell a ma barddonieth yn mind, ma stedd- bode'r wlad ma wedi mind yn ddisgres i ni fei cenedl. Dos dim mwy o farddonieth yn y stwff si'n cal preisis na si miwn llithir cifreithwr. Faint o bridde/ste'r steddvod fidd ar gal men pim mlinne ar 01 y steddvod, ond tifiwn klorie y Geninnen. Nid y steddvod si wedi dwad mas a barddonieth gore Kimri. Nage, er cinaint o frags si gida ni fel cenedi oboti beth ma'r steddvod wedi neid i Gimri. Falle bod hi wedi gneid rhwbeth er mwyn y kanni. Sna i'n gwbod dim ffor na. a mi leikwn i glwed barn y miwaishans ar y sibjekt ma. Beth ichi bois yn weid? Odich chi am ddwad yn steddvod winnurs? Dima'r ffordd ichi, a'r inig ffordd hefid. Cerwch yn brigethwirs, a minnwoh ddwad miwn i'r click. Dina beth od ontefe, ond ma komitie steddvode yn credi na tueb yn diall beth iw barddonieth ond prigeth- wirs ne ffeiradon. Ma nhw'n credi fod y teitl Rirrent yn rhoi barddonieth miwn indi nhw. Grand mistek wir w. Wthgwrs ma lot o brigethwirs a ffeiradon yn feirdd neilldiol, ond nid dina mhoint i. Y peth wy'n weid iw hin,—nad iw mo'r ffaith fod din yn brigethwr ne ffeirad yn profi fod e'n fardd. Ichfn diall nawr beth wy'n feddwl. Nawr te, pan borr jokers ma si'n diall dim beth iw barddonieth yn mind i tfeirnadi, ma nhw yn eitha nattiriol yn rhoi'r preis i bregeth si'n odli, a nid dina beth iw bardd- onieth..Nawr te, chi gomitis steddvode, cimrwch y tip, minnwch ddinion reit i jijo. Minnwch ddinion si wedi proovo'i hinen yn FEIRDD, nid boys si wedi cal cadeire. ond boys si wedi cifansoddi bardd- onieth. Ie. a chofiwch fed i stwff nhw yn fardd- onieth hefid. Os odich chi am specimen o beth iw'n 6teddvod genedleithol ni, mi roda i un eksampl i chi. Wy'n gwbod bidd lot o chi ddim yn folon i fi weid hin achos fod y din wedi marw, ond diw hinni ddim yn gneid un gwahanieth, achos mi wedes i'r un peth amser wedd e'n fiw, a'i weid e'n ddigon plaen hefid. Wolsoch chi ariod o lifir Ser Marshant Wiliams? Wel os naddo fe, treiweh gal i fentig e. Fel ma lot o chi'n gwbod. wedd Marshant yn un o big guns y steddvod genedleithol, ag wthgwrs we chi'n diskwl gweld stwff gidag e yn deilwng o'r anrhidedd wedd e'n gal giJa'r steddvod, ond 0 mowid i! Dos dim rhith o farddonieth yn i ganeion e. Os dich chi'n dowto, rhowch y tip, a mi broova i o Wrth i lifir e. NawT nid dina'r ffordd i gario mlan stedd- vod GENEDLEITHOL,-parchi'r Ser. ag nid galli'r din. Nawr te. dina mhoint i, mai rhoi anrhidedd j'r din ma'r steddvod genedleithol, ag nid rhoi anrhidedd i'r din ma'r steddvod genedleithol. ag nid rhoi anrhidedd i alii y din. Dina un rheswm pam ma'r steddvod genedleithol yn ffeiliur, a dina beth fidd un achos o'i marwoleth hi. 0 ie, wiJdoch chi beth si'n hala i wherthin yn ddweddar. Clwed yr ochen gida'r boys ma si'n kontrolo'r stablishmints crefiddol. 0 ma nhw'n bexo achos fod yr "achos" yn mind lawr. Widdoch chi beth ma hinan'n hala i gofio. Am grwtin yn skrechen achos bod i fola fe'n dost. Wedd e wedi bod yn ffeedo'n Jrwm ar fale trw'r didd. See the point. Nawr, beth gwell iw'r boys ma o gintach fod yr achos yn mind lawr. Diw hina ddim ond y veri thing iohi'n diskwl. Miwn lot o gesis ma'r pngethe yn rottn. ond yn y bulk o ge-sis y manij- mint si'n rottn. Pwy lewirch ichi'n ddiskwl gal cid a bo chi'n cario mlan fel ichi. Widdoch chi. ma orefidd wedi mind yn laffing-stok. Ma'r efengil yn olreit, ond ma crefidd yn ol rong. Ie, ag ichi'n gweid fod nimber yr eilode yn mind lawr yn ffast. I kweit bileev viw, and yiw bileev me, lawr a nhw to hefid. Ma rhaid ichi neid radikal chenj yn ich sistem. Drichwoh shwt stwff si gida chi yn y loos boxis. Ma lot o nhw'n ddisgres miwn ffaer shach miwn bilding o addoliad. Pwy barch ichi'n ddiskwl all fod gida dinion at filding, pan na stim parch gida •hi'ch hinen ato, ne fise chi bith yn pigo'r set ichi'n neid i ishte yn yr Hows o Lords. Peth arall, ma'ch stablkhmints chi'n drewi o bolitix. a pwy lwyddiant allwch chi ddiskwl o wrth rhiw hen gekreth, a jelosi, a maleis, a diminiad drwg. Mi wn i am ddiakon si'n dimino drwg i bob un. Os bidd i gwmwdog yn weddol deidi, 0 dina wep si gida.g e bang, ie, a nid fe si'n gorffod cadw'i gwmwdog chwaith. Nawr, pwy efengil si miwn dimino drwg i gwmwdog. Nid eithriad iw pethe fel hin, ond rheol. Drichwch ar y boys ma a'r dibs ei'n ddeekns. Stim finno nhw gweld gweithwr yn idrich yn deidi. Ond y peth si'n sinni i iw fod gweithwirs yn sipportotakle fel hin, fel ta na alle nhw ddim biw heb rhiw short fel hin. Ond ma'r amser yn newid yn raddol. a mi ddaw y gweithwr i etifeddieth heb fod yn hir. Cofrwoh ohi, os ma slow ma'r wheel yn troi. ma hi yn troi. ag inwaith troith hi, throith hi ddim nol wedin am spel. Wes, ma gas gen i glwed y cintach am fod achos crefidd sdwad nhwynte yn mind lawr. Wash owt yiwr Ldings ffurst ag wedin mi ddaw 1 shap ar bethe. Pwy flodd yn klippo oeffile sha ardal Brongwin, cwmdogeth hob fod imhell o Gastellnowi. Dina waith a'r sattan. Mi ddilse takle o'r short na gal i hpngian am dri dwarnod a'i pwmps finni. Keep yiwr eis opn. mei lads. and ffeind owt the sinnurs. Dina droion fflat si i gal yn y bid ma. Nid y gofidie mowr si'n rhoi mwya o drwbwl i ddinion. ond rhen ofidie bach ma. Pethe ddim yn dwaxl i'r tik yn gwmws. Wy wedi bod yn wherthin am un tro ddigwiddoda i un par. Wedd e yn gweitho bant, a hithe'r wejen gatre. Mi gododa whant arni nhw roi tro am i gili, a mi benderfinwd injoio week-end. Dima fe lawr gatre bang, ond se chi'n y man na, mi bwrodd hithe off ato, a mi basodd y ddoi i gili yn steshon Landissil heb yn wbod. Fan ny wedd y treins yn passo'i gili. Nawr dina beth we hard leins ontefe. Diallwch chi'ch gili yn well tro nesa boys. Wet, mi gas rhai o fembers y Kownti Kownsil streit tok pwy ddwarnod yn Abereiron. We miting no gida'r Kownsil, ag ar ol y miting, mi gwrddodd Twm a lot o nhw. Mi ath aharad whap iawn oboti'r Smol H<)Iiinfz.-Ichl n gwbod.—rhen gaseg gloff, gostis na si'n blongo i'r Kownsil. We dim chans iddi ddiffendo'i hinen. Pwy ddiffendo shwt beth alia nhw neid. Drichwch shwt foys si ar y Komiti, a shwt ma'r gwaith yn cal i gario mlan. Nid {farmers na gweithwirs si ar y Komiti. Wthgwrs ma rhai ffarmcrs mai'n wir, ond drichwch beth iw'r bulk o nhw. Meddiliwch am breechers, kemists, eiornmongers, drigists, a ffethe felna ar y Komiti. Beth yn enw'r tad ma rheina yn wbod be si i;;he ar y wlad? Ichi'n cofio shwt ges mowr wedd y Komiti yn neid oboti fod rhaid cal ffermidd yn eiddo i'r Kownsil. We lot o ddinion bach ishe llefidd i gadw biweh. Reit ho. mi ceison nhw bang. Shwt mai erbin hoddi. O. yr ejent yn adverteiso am appli- kants. Welsoch chi ariod shwt gawlkon? Glwsoch chi'r gan i'r diakon hinanol wedi marw? Dima hi:— Holl drigolion Kimri gifan, Dowch i rondo fy ngalargan 0 wy'n Ilefen yn ofnadw, Wath ma bleinor wedi marw. Dima golled fowr i N1, Dima golled fowr i NI, Kicko'r bwcked lando rwle, Wn i'm ble. A widdoch chi? Biodd yn wael am lot o amser, Plenti teim i weid i bader; Ond we met da'i gash rhi fishi,- Ffeili gwbod shwt i rhanni. Dima golled fowr i NI, &c. Er mwyn clirio'r gat yn ddiogel, Rhaid odd cofio am y kappel; Cant ne ddoi i hwn yn waddol, Er mwyn chetto hawl y jafol. Dima golled fowr i NI, &c. Pob prigethwr ar i shwrne, Alwent no a hir wmede; Gal kissiro'r Ichel-Gristion, Cin 'ddo fentro'n gros i'r afon. Dima golled fowr i NI, &c. Ond rhiw ddwarnod dima ange'n Dod i garto'r prifin adre; Neb o engil y Jehova 'No a thelin, wheet, na chiwga. Dima golled fowr i :\1, &c. AwJ a'i gorff i grownds y kappel, Rhowd c no yn eitha diogel; A'r ginlleidfa bron mind nifflon. Clwed shwt blastro preechers sebon. Dima golled fowr i NI, &c. Clwtin du rowd dros y pilpid, Achos colli bleinor diwid; Pawb yn gweid fod lliw i galon, A lliw'r clwtin 'run yn inion. Dima golled fowr i NI, &c.

HWltT AG YMA

HWltT AG YMA (GAM TIITHIWB.") Cwyno yn arw y cawn yr hwemon y dydcliau hyn am fod y gwlaw trwm yn disgyn yn ddyddiol, ao yn hollol ei analluogi i wneyd dim a gwair cyn- hauafu. Y mae ugeiniau o erwau trwy yr holl ddosbarth wedi myned yn hollol ddiwerth. Mae y c'vnhauaf llafuv eisioes wedi dechreu. Lia. genym fod y cnydan yn hynod foddhaol. Hyderwn y bydd i'r Hwm sydd yn dal y gwynt yn ei ddwrn a'r mor ar gledr ei law, yn ein cofio eleni eto, trwy 1 rwymo godreu y cymylau, a rhoddi i ni hin gyfatebol i'r amser. Dyma ni yn awr ar ein ffordd i bentref tlws LLANFYNYDD, ac ar em taitn cawsom foddhad neillduol i syllu a.r y bont newydd brydferth ger y Felindre. Dyma welliant gwir angenrheidiol, ac y mae yr adeilad- waith yn glod i ddwylaw a phen yr adeiladydd ieuanc o dref LLA NDEILO-F A WR. Mae y boneddigion hyny symbylodd y Cynghor Dosbarth i ddwyn oddiamgylch y gwelliant pwysig hw.-i yn deilwng o barch a chlod. Wedi ymgom a'r boneddwr o'r Coynant, a dy- muno yn dda iddynt fel teulu caredig, yr ydym yn qael ein hunairt ar dyxidyn y Cynghovr, Mr". David Thomas, Gibachlas. Cafodd ef ei freintio ag ochr oleu y cwmwl er pan y mae yn y byd is-loerawl hwn, ac nid yw yr haul yn machlud yn ei hanes hyd yn hyn, oherwydd y mae dafad yn ei feddiant a roddodd iddo oen yn galenig dydd Calan diweddaf, a rliag ofn nad oedd yn foddlongar ar yr unigol, cafodd ddau arall gan yr un fam dydd ffair St. Barnabas, Llandeilo, ac y mae y fam a'r plant yn gwneyd yn rhagorol, a Mr. Thomas yu disgwyl yn falch ar vr anrheg. Rhaid yw troi i fewn i weithfa y 'jerfiedag enwog, Mr..Walter J. Da/vies. Dyddorol yw cael awr yn ei gwmni, a chael y gweinidog enwog, y Parch. J. F. Edwards (T.C.), i'r canol. Y mae ef, heblaw bod yn bregethwr poblogaidd. yn fardd o uchel nod, yn hollol gyfar- wydd a chartrefol ar lwvbrau a llethrau Pernassuss. Hir oef, iddynt. Wedi dymuno yn dda i'n cyfaill Mr. Hayward. rhaid yw dringo'r mynydd a chroesi ei goryn gwastad, a disgyn yn bur frysiog i Ynys- brechfa; oddiyma hyd y pentref y mae cyfnewidiad- au lu; teuluoedd cyfan wedi eu symud, ac ereill wedi cymeryd eu lie. Buom gynt yn treulio ein gwyliau yn Maesygroes, ac yn gyfarwydd y pryd hwnw a Maesorwyn, Pantcerrig. y Llystyn. a'r Fforest, etc. Erys yr adeiladau, ond gorfodir ni i ofvn, Y tadau, pa le maent hwy?" Dyma ni yn awr yn yr hyfrydol fan, sef BRECHFA, Er fod yma eto gyfnewidiadau mawr, cawn yma gyfeillion hoff a adwaenwn yn dda er ys haner can- rif bellach, a da genym oedd eanfud Mr. David Thomas yn diegwvl cvstal; mae efe yn un o ffydd- loniaid yr Eglwys yn y lie, wedi gwasanaethu y awydd o glochvdd am flynyddoedd yn ddifwlch, ao wedi bod yn was ffyddlawn tan awdurdoau y llythyrdy am 18 mlynedd, ac wedi cadw ei wisg yn lan drwy y cyfnod maith. Da oedd genym gael ymgom a'i fab, Mr. Alfred Thomas, yr hwn sydd yn dal y swydd o ysgrifenydd y plwyf, ac yn oruwohwyliwr parchus tan gymdeithas yswiriol, ac yn llanw cylchoedd pwysig ereill gyda chymeradwy- aeth fawr. Bydded iddynt ddvddiau lawer do yn gwneyd daioni. Ni chyll y ffyddlon ei wobr. Chwithig oedd genym ddeall fod Mrs. Anne Thomas, Blaenwinllan, wedi ei symud o'r byd i'r bedd. Adw<)enem hi yn dda pan yn Anne, Bwlch- gwyn, a chawsom hi bob amser yn un o ragorol- ion y ddaear. Bydded heddwch i'w llwch. Cyrch- fan pysgotwyr yn yr baf yw Brechfa; deuant yma yn finteioedd, ac y mae He o'r fath oreu i'w croesawu gan Mr. Joe Sebyl a'i deulu caredig yn y Forest Arms, a chyflawnder o eogiaid tor-wynion yn y Cothi gerllaw. Caffaeliad gwerthfawr i'r de oedd cael y gwefrhvsbysvdd; y mae hwn wedi ei gyssylltu a'r holl deyrnas gyfunol. Gwnaeth y prea- wylwyr yn dda at y gwelliant hwn trwy gasglu ar fin 23 punt, a dangosodd perchenog ydad y Forest, sef yr Yswain o Tregeyb. Llandeilo, f i fod yntau yn ffafriol i'r gwelliant trwy osod ei ysgwydd tan y baich. Rhaid gadael eto, er hoffed y llanerch, a myned i LANGATHEN. Yma yr oedd cyfarfcd misol gydag enwad parchus y Methodistiaid yn Nghapel y College. Bu cynvI- leddau dydd Mawrth a dydd Merrher, y "Oied i'r lleg cvfisol. pryd yr ymdriniwyd a materion perthyn- ol i'r achos. a phregethwyd gan y Parchn. Ellis Jones, B.A., B.D., Bettws; Gwvnoro Dav ee. Bar- mouth W. Nantlais Williams, Amman'on; W. D. Rowlands, Caerfyrddin; W. Ll. Danes, Llangadog; W. Richards. Rhydamman; W. D. Davies. Tumble, a P. Williams, Aberdar. Defchreu 

Y WVYHTYLL LENYDDOL

Y WVYHTYLL LENYDDOL Blasus oedd darllen cynyrohiad Tywi" yn y JOURNAL diweddaf o dan y penawd uchod, a chaun fod eich croesaw chwi, Mr. Gol., mor gynee, taiiaf finnau dysw i mewn yr wythnoa hon, oa nad oes eisioes dywysenau rhagorach wedi cyrhaedd eich bwrdd. Yn Eisteddfod Genedlaethol Aberdar yn 1885, dywedodd y Prifathraw Syr John Rhys eiriau i'r perwyl hyn: Yr wyf yn cymearyd y cyfleusdra hwn i apelio at newyddiaduron Deheu Cymru i gefnogi casglu llen-gwerin y Cymry cyn y bydd yn rhy ddiweddar. Yr anhawsder mwyaf ydyw cael y rhai sydd fwyaf cynnefin a'r cwestiwn i gymeryd y trafferth i'w cofnodi, o herwydd yr ymddengys yn ddibwys a dinod." Oddiar pan y traethwyd y geiriau uchod, y mae dros chwarter canrif wedi myned heibio, ac. yn ystod yr amser nid yw papyiau Deheudir Cymru wedi llwyr ddisystyru apel Dr. Rhys. Yn mysg ereill y mae y JOURNAL wedi gwneyd ei ran, o her- wydd ychydig flynyddau yn ol bu oolofn ddyddorol yn ymddangos yn wythnosol yn y JOURNAL o dan y penawd Welsh Folklore," o dan, mi gredaf, arolygiaeth y diweddar Eilir." Wel, dyma gyfle araU. Cymerwch y ffrwynau yn eich Haw, Tal- fynydd. Y mae yr hen bethau yn myned heibio, a rhaid i ni frysio. Os ydym am gadw ar gael hen ddywediadau ein cyndeidiau, y mae yn bryd "torchi y llewys." Y mae yna eisioee lawer, mi ofnaf, wedi eu colli am byth o herwydd diifyg cofnodiad ar y pryd. Gwir fod llawer eto ar gael ao ysgytiad vrnaith o'r gwr llwyd yn unig a fydd yn foddion i'w cadw ar gof. Hoi ati, gyfeillion. Wel, dyma dysw o rigymau a arferid yn Sir Gaer (ao yn sir- oedd ereill o bosibl gydag ychydig gyfnewidiad):— Mi af i'r ysgol 'fory A'n llyfyr yn fy llaw, Af heibio Castellnewy', A'r cloo yn taro naw. O! Mari, Mari, cwyd, Mae heddy'n fore mwyn, Mae'r adar bach yn canu, A'r gwcw 'mryg y llwyn. Bachgen bach o Hengoed A a'th i foddi'r -gath, Mewn owd o ganfas mentyg Nad oedd yn fymryn gwa'th; Y cwd a'th gyda'r afon, A'r gath a ddaeth i'r lan; Nid oedd y bach o Hengoed Ond boddwr cathe gwan. 'Dwy'n hido ddim o'r ddime Am un o fechgyn Gwynfe, Mae cystal be-hgyn a'r rhai hyn O'r Bryn i Ystal'fere. LIifo, llifo, co'd Llandeilo, I wneyd coffre bach ceinoge, Ooffor i ti, a choffor i fine. Coffor i fi a choffor i tithe. Wil ffryl ffralog, A'i gledde tair ceiniog, Yn erlid y llygod O'r domen i'r dowlod; Wel," meddai Wil wrth y wal, Wedodd y wal ddim wrth Wil. Eira gwyn ar ben y bryn, la ar y llyn yn ohwareu; I Bedw man yn nghoed Cwmbran, A merched glan yn Myddfai. Hen fenyw fach Cydweli Yn gwerthu loshin du, Yn rhifo deg am ginog, Ac un-ar-ddeg i mi. I Weli di'r gwynt? Weli di'r glaw? Weli di dderyn Bach man draw? Weli di ddyn A breeches Ileder Yn seithu Hong I Frenhin Lloeger? in hytrach na bod y .golofn yn ymddangos yn hetyb?n W6 y^^vdig gwestiynau. Pwy a'u (1) Pwy oedd awdwr y llinell- "y Ddraig Goch ddyry gychwyn?*' (2) 0 ba le y tarddodd y dywediad- "Y byd a.'r Bettws, Melin ac Eglwys?" (3) Wele hen fedd-argraff- Yma gorwedd diogyn garw, 0 oferedd a fu farw; Efe fydd yr olaf yn adgyfodi Oni ddigwydd golli'i ddiogi. y 17 awdwr? a Pha le y gwelir y fedd- argraff Gobeithio, Mr. Gol., y rhoddweh groesaw i holiadau ac atebion yn eich Gwyntyll." Caerfyrddin. E. T. [Diolch yn gynhes, E. T. am eich sypyn gwerthfawr, yn ogystal ag am yr holiadau. Gobeithio y bydd i'n cyfeillion fanteisio ar y cyfletistra i ddyddanu eu cyd-ddarllanwyr, yn ogystal a derbyn dyddanwch eu hunain. Y mae y Wyntyll yn a.gored i bawb, a gobeithiwn ei gweled yn fuan hyd yr ymylon.—GOL.]

NMIBM O ABEfiCVriU

NMIBM O ABEfiCVriU Er hir ddisgwyl am dywydd braf, nid ydym wedi ein breintio a'r cyfryw, ac mewn canlyniad y mae gweiriau lawer wedi myned yn hollol ddiworth ar y meusydd, ac y mae'r ddau gynhauaf bellach wedi dal eu gilydd, a cheir fod cropiau o yd ardderchog 1 w gael drwy'r wlad, ac hyderwn fod y tywydd teg ar wawrio er cael y cyfan i ddiddoarwydd. EIN MILWYR. Gwekom yma ar dro y dydd o'r blaen Mr. Johnny Lloyd, Llwyndu House, yn deg a gobeith- iol yr Olwg; eto Mr. John Phillips, sef brawd y ceiddor adnabyddus, Mr. W. Phillips, Felinwen, a mab yr henafwraig, Mrs. Phillips, y Llythyrdy. Y mae ef wedi gwneyd ei gartref yn un o drefi mwyaf Lloegr er's blynyddau, a da genym et -ganfod mewn gwisg milwr, ac ar fyned i wynebu'r gelyn er amddiffyn aelwydydd ei hen wlad enedig- ol. Cymerwn y cyfle hwn hefyd i gydnabod yr hynafwraig uchod, sef Mrs. Phillips, am fod ganddi fab, mab-yng-nghyfraith, ac wyr ar foes v frwydr; gobeithiwn y Ca weled y tri yn dychwelyd yn fuddugohaethus. Deallwn hefyd fod Mr. Tommy Hariris, High-street, yn ngrvvarchffosydd y Dar- danelles, yn ymladd a'r Twres er ys rhai dyddiau, a hyn sydd i gyfrif am y llwyddiant sydd yno. Da genym hefyd fod preswylwyr ardal Abergwili a'r felinwen yn trefnu anfon rhoddion allan i'n mil- wyr ar faes y gwaed yn barhaol, er eu calonogi a'u hadgyfnerthu i lamu tua Berlin a Constantinople. YMADAWIAD. Ar ol treulio rhai blynyddau yn ein plith, symud- wyd yr Heddwas D. Evans a'i deulu i Bencader. Da genym allu dwyn tystiolaeth uchel i'w cymer. iadau; yr oeddynt wedi Ilwyr enill ymddiriedaeth Phy £ AT> 3X3 yr oeddem yti teimlo ein hunain yn berffaith gysurue a diogel o dan eu gwyliadwr- iaeth, ac yr oedd Mr. Evans yn gefnogwr cryf i bob achos da. Hyderwn treuliant amser dedwydd eto yn Mhencader. J CROESAWIAD. I Gyda llaw, dymunwn groesawu yr Heddwas Davies a Mrs. Davies a'u plant sydd wedi dyfod yma o Langennech; gallwn eu sicrhau eu bod wedi h»!f Z mWlf tewel a thangnefeddus dan Eld,

Y GOLOFM FARDDOL

Y GOLOFM FARDDOL (Gan Talfynydd.") GWERSI'R GWENYN. Mi ddysgais wersi lawer Yng ngardd iy modryb gu, Wrth ochel y cwch gwenyn Yn Ilawn o arfog lu; Mwy tanllyd yw'u picellau Na llymion saetliau'r fall; Gwell yw it' gadw rhagddynt Os mynni fod yn gall. Mi ddyegais gyda'r gwenyn, Er lleied yw eu maint, Fod wrthi'n liwyr a bore I gasglu diliau'r saint; Ma6'm llestr bychan heddyw Yn Ilawn fel owch o fel, Er tloted wyf mewn arian, Mae'n nhrysor i dan gel. Mi ddysgais d.J'od yn brydlon 0 bob man tua thre', Yn union ar fy nghyfer Heb droi i'r chwith na'r dde: Can's felly daw'r wenynen, Yn union fel y saeth, Wrth ddychwel tuag adre 'Rol bod ymhell ar daith. Mi ddysgais fod yn gynnil Ar roddion Duw'n y byd; Myn'd hebio mae fy haf-ddydd A'i gyfleueterau'i gyd; Myn'd heibio mae'm blynyddoedd A'm dyddiau yr un modd; Rhaid imi wneud fy ngoreu 0 bob rhyw ddwyfol rodd. Mi ddysgais fod yn deyrngar I'r awdurdodau sydd; Mae hyny byth yn weddus I etifeddion ffydd: Yn wastad cwyd y gwenyn Pan gwyd y Queen" ei hun; A glvnant wrthl 'n llvoedd Yn ffyddl-on bob yr un. Mi ddysgais beidio goddef Segurdod yn fy nhy, Yn fwy na'r gwenyn bychain Sy'n ddiwyd ar bob tu: Ni chaiff segurwyr lonydd Gan wenyn yn eu cell; Mae'n rhaid i bob gwenynen I gasglu'i rhan o bell. Mi ddysgais gyda'r gwenyn Nad da yw brathu dyn; Pan fratha y wenynen Hi ddiarfoga'i hun; Mae mel yn well na brathiad I'r gelyn drwg ei ryw; Ffordd Ieeu ydyw maddeu I bob rhyw elyn byw. Mi ddysgais godi'n fore, A gweithio hyd yn hwyr; ÅC elwa ar bob hindda, A gwneud fy ngwaith yn llwyr: Heb awrlais, na'r un larwm," Yn gynnar codant hwy; Nid annibyniaeth gwenyn Yw pwyso ar y plwy. Egwyddor cyd-weithrediad, Nid cystadleuaeth lem, Yw arfer hen y gwenyn; Nid uchel yw eu trem: Daioni'r gymdeithasfa Yw cais, a nod, pob un, Ond cystadleuaeth ynfyd Sy'n damnio teulu dyn. Mi ddysgais garu glendid Mewn cegin, ac mewn cell, Mae'r gwenyn fyth yn lanwedd 'Rol bod ar deithiau pell; Duwioldeb ydyw glendid, Mewn diwyg, ac mewn mots; Mi garwn fod yn dduwiol A glanwedd ddyddiau f'oee. Mi ddysgais garu undeb, Wrth wel'd y gwenyn lu Yn ymlid pob rhyw elyn Ddaw'n agos at eu ty: Ni chaiff yr un o honynt Ddioddef unrhyw lid, Na bydd y lleill yn brysio I'w gwared o un fryd. Ac O! na byddem ninnau, Yn eglwys Iesu Grist, Mewn undeb fel y gwenyn 9 A'r nefoedd ini'n dvst, Yn dyst ein bod yn unol I warchod pawb i-hag cam; Mae'r nefoedd yn ein cru,- Mae cariad Duw yn fflam. Aberteifi. T. E

HANES Y RHYFEL

"HANES Y RHYFEL." Diolchwn eto yn wreeog i'n Ilu ffryndiau am v geiriau oaredig ddywedant mewn perthynas i "Hanes y Rhyfel Ewropeaidd" gan Talfynydd. Y mae yn ammhosibl, o herwydd diffyg gofod, i ddyfynu o honynt. Y mae y pedwerydd rhifyn allan o'r wasg yn awr, a gobeithiwn y bydd y pumed yn canlyn tufewn i'r bythefnos ddyfodol." Diolchwn am eioh archebion cynar, gan nas gellir cyhoeddi ail-argraffiad. Y mae ychydig gopiau eto ar law o'r rhifynau blaenorol, a gellir eu cael drwy y post am 3!. yr un. e

No title

Diangodd tri o filwyr swyddogol Germani ag oedd yn garcharorion genym, o gamp yn swydd Din- u bych yohydig ddyddiau yn ol. Ar ol ohwilio yn galed am ddyddiau gan gannoedd, daeth eu gyrfa "rhydd" i ben nos Lun diweddaf gerllaw Llan- dudno. Y modd y diangasant oedd yn fedrus ac yn ohwerthinllyd dros ben. Yr oedd ganddynt arian yn eu llogellau, ac wedi rhoddi archeb i deiliwr am drwsiad newydd. Druan o honynt yn v dyfodol I Bydd caredigrwydd Lloegr at garcharor- ion Germani wedi newid ychydig tuag at y rbai hyn; nid yn farbaraidd cofier.

Advertising

Who often comes from Brixton! fi s for Uncle But he sends a postcard first} To say the day he's fixed on. Then Mother makes a nice Blancmange, also a glittering JeJJy. te always uses BIRD'S BLANCMANGE and BIRD'S CRYSTAL JELLY POWDER. They are so easy and cheap, e says—m feet, a perfect boon; and Uncle, well, he always ys that he will come again toon, iBirdi(BIaiwmaag& 11 mm ebwo; t fahva" I out just that right firmness which rnws in the month. With BIRD'S, you get a real doable-cream Blancmange by using ordinary milk only. In six delicious flavors. 111. pkta, 4d. aud 7id. boxes. Bird's Crystal Jelly Powder 1 Gifts you "Jelly in a iiffv." No tiresome stirring. Dissolves ^SSSSSSBBf^KBM Ainrcnltimft H *o«taatly. NoteweQthedeUghtfolpexfiune toSmESSsi m *> you poor on hot wa £ It I g'fjBCIS1 H I recalls thefi^h ripe TRY THEM BOTH! IT MUTTiiTTllii i ILR JJ J SIJI8

A HOLIDAY DISAPPOINTMENT

A HOLIDAY DISAPPOINTMENT. [To the Editor of the CARMARTHEN JOURNAL.] Sir,—May we beg of you, through your valuable columns, to put before the British holiday-making public the serrious consequences to our brave men at the Front if, whilst taking a much-needed rest in the country, their efforts to ease the hardships of the campaign for our brave Allies is relinquished' How gladly is the strain of strenuous months laid aside for a brief rtit! But there is another side to the picture which holiday-makers are apt to forger.. For months past our soldiers on the other bide have been receiving Weekly gifts to ease the sufferings of those wounded, or the arduous life of the men light- ing in the trenches. Yet almost all the letters coming in from regular workers this month say that, owing to the holidays, further gifts must be postponed till September! Can we, British people, living in the security of a country not devastated by war, write over to our brave Allies and say, We are sorry, but owing to the holidays we cannot send the things we had promised." No, this is not possible. If men will sacrifice an eye, a limb, and even life for their country, we. at least, can sacrifice a few shillings or hours of our holiday pleasure to ensure no man on the other side being worse off because we are taking holidays. The Belgian Soldiers' Fund has had most in- sistent and imploring falls from the Front, to hurry out more sterilizers and disinfectants. £ 10,000 is needed this week, and if every reader wouid sacrifice Ii. to-day, these needs oould be met. We must not forget that the Belgian soldier is every whit as much our nation's care as our own army, for they gave their country to protect our homes, and have no one left to organise voluntary aasistanoe for them. We want, not only prompt assistance by return post, but offers to organise Flag Days, garden fetes, cake and fruit sales, sports, garden or drawing-room meetings. We provide flags, trays, literature free, and send our best speakers from the fund, to de- scribe life on the modern battlefield. These lectures, especially afternoon lectures in gardens, are vary popular and full of interest. Over 80 mayors and mayoresses supported a big effort to meet the winter call for the 200 field kitchens we sent out. We need an equal number of offers to meet the summer call for 200 sterilizers and disinfectants for the thirsty, weary, infested men on the battlefield. Cheques should be crossed on Lloyd's Bank. and sent to the Secretary, Belgian Soldiers' Fund, 19, James-street, Oxford-street, London, W.-Yoiirs faithfully, E. ROSE. Secretary.

GERMAN OUTRAGES

GERMAN OUTRAGES. LTo the Editor of'the CARMARTHEN JOURNAL.] Sir,—The awful German atrocities a set out in the Report of Lord Bryce's Committee should be read in detail by every grown-up person in this country. Unless more attention is directed to this masl of legally proved, and, therefore, undeniable, evidence there is a likelihood of the horrible nature of German methods being paliated, or even forgot- ten. Already Pacificts," "Extreme Pacifists,' "Compromieera," Pe ace-at-any -Price," and pro- Germans are beginning to raise their voice with a view to ooncluding a prematuro and inconclusive peace. Further, full knowledge of the fearful details given in the Evidence upon which the Bryce "Report" is based, is singularly deficient in middle-olass society, in our rural districts and abroad. To supply village clubs, hotel and inn reading-rooms (abroad as well as at home], and generally to circulate the Report and Evidence, Canon Jocelyn Perkins, of Westminster Abbey, and I have started a fund. All the money subscribed is used in the free circulation of these two illuminat- ing documents. As an aid to recruiting this work is invaluable. Secretaries of village clubs and reading-rooms, and proprietors of small hotels and country inns desiring copies of the Bryce Report and Evidence are asked to &end names and addresses. Subscriptions, however small, will be welcomed and acknowledged by Canon Jocelyn Perkins, or J. HARRIS STONE. 28, Charing Cross-road, W.C.

ESSENCE OF MEDICAL SCHOOL

ESSENCE OF MEDICAL SCHOOL. [To the Editor of the CARMARTHEN JOURNAL.]* The generous heart of a woalthy young Welshman, Sir Wm. James Thomas, has at last made it possible to commence to build a house for a complete medical school in C^diff. Pernaps you will pardon me for trsubling you for a little space to again express some opinions which I have expressed elsewhere in diverse ways long ago. Every farmer who had to be a clever alchemist and produce out of some grains of soil and mostly out of the air and water which God circulated over his farm a nest of golden eggs twice a year for his landlord, kept some geese. My father did as the neighbouring farmers did. He had a tidy house for Mr. Gander and his wife. How- ever, sometimes the goose would choose to lay her eggs in soma hedge which to us did not seem nearly so desirable. My father then would go and bund a little house over Mrs. Goose's choice place in the hedge, and there the goslings were produced. Now, I believe that the Welsh University could have taken a lesson from the geese which taught it everywhere and even from its own short past. For did it not constitute itself a university before it had a house to dwell in? And. more so, did the University College of Aberystwyth constitute itself a University College before it had a place to dwell in? What I maintain is that it was as easy for the Medical School of Cardiff to be completed as to be left half-finished twenty years ago as it is now. What are the essentials? Not the buildings. According to Darwin's .son, Darwin's tools and Darwin's workshop were of the simplest. His work-table was a little table hinged to the window which could be dropped down when not in use, and the big outside. Some time back you mentioned two Welshmen, Timothy Lewis from Narberth and Dr. Evans from North Wales, who in their out-of- the-way places with the Indian Army pioneered a work which has been since carried out in Universities and but most in far-off corners of the earth. The men for the producing of the medico in his complete armour were in Cardiff then. One of them, of whom his friend said truly, Dr. W. is better known on the Continent than in Cardiff," went on long before his opportunity of teaching students came. In fact, he and these, our actors," who are now to act, are in their essence all spirits and the cl^ud-capped towers, the gorgeous palaces" ar43 but sécolldary.- Y ou, &c., Cardiff. D. RHYS JONEB.

WOMENS COUNTY AGRICULTURAL COMMITTEE

WOMEN'S COUNTY AGRICULTURAL COMMITTEE. lTo tho Editor of the CARMARTHEN JOURNAL.] Sir, Having seen in your issue of last week an account of the quarterly meeting of the Cariliar- thenshire Chamber of Agriculture which was held oa the 4th August, and at which meeting Miss La Motile, Adviser to the Women's Labour Depart- ment, Board of Trade, and Miss Strachan, of the Cardiff Labour Exchange, Welsh Division, spoke on the question of women's labour on farms, I thought it might interest your readers to know that these ladies visited several centres in the county that week, such aa St. Clears, Whitland, Llanelly, and Llandilo, and that as a result of their visit a com- mittee has been formed consisting of the following ladies, to which others will shortly be added from other districts: Mrs. Gwynne-Hughes, Tregeybg Llandilo; Mrs. Harries, Dryslwynfawr, Llanarth* ney; Mrs. Evans, Glassalt, Llangadock; Miss Reesg Glanrafonddu, Llandilo; Miss Phillips, Greenhill. Carmarthen; and Mr. D. Francis, auctioneer, Caf» marthen, to whom anyone requiring women and girls for working on farms can apply for informa- tion. This committee will receive regular lists of appli- cants seeking work on farms and will be able to supply all details as to capabilities, age, wages, etc., and would recommend the iiioc2t suitable ones in each case. The committee have now a waiting list of fcitid 25 women and girls, all suitable for farm work, some fully trained in milking, dairy work, poultry, and pig feeding, etc. Some partially trained and soma untrained, willing to learn; also trained gardeners* Wages will vary according to training and capacity.; I might mention that several of these women and girls have been trained at agricultural colleges, re- ceiving grants from the Board of Education. It, is felt that, with the present shortage of hands on the farms and the need the country ha of an increased production of foodstuffs, a greater use could be made of female labour on the land, and that as a supply of such labour is forthcoming, the experiment should be made and if proved satisfactory would go far t. solving the labour question, and also serve to release a number of young men still kept on the farms who could go to join their brothers and comrades who have so nobly responded to the call of their King and country, and I should like to see Carmarthen- shire giving a lead in the employment of women on farms and in gardens.—Yours truly, BEATRICE GWYNNB-HUGHES. Tregeyb, Llandilo, 16th August. 1915.

DUKE OF NORFOLKS NATIONAL COMMITTEE FOR RELIEF IN BELGIUM

DUKE OF NORFOLK'S NATIONAL COM- MITTEE FOR RELIEF IN BELGIUM. [To the Editor of the CARMARTHEN JOUMAL.] Sir,-I have much pleasure in acknowledging 1-0 following subscriptions to the above fund:— £ s. d- Brought forward 14 15 6 Mrs. Harries, Bryn Towy, Carmarthen 1 0 Q Miss Harries, ditto 0 10 0 Captain W. Roberts, Llandilo, 4th Welsh. 2 0 0 Mr. George Henfrey, Tregeyb, Llandilo 2 2 0 Col. Gwynne-Hughes, Glancothi 1 1 0 Rev. J. John, Llanetephan 0 10 0 Throe Sympathisers, Golden Grove 0 5 0 Members Llancennen 1. Chapel, Maesy- bont, Llandebie, per Mr. D. W. Stephens, Capel Farm 1 G Q Members Sunday School, Capel Evan, Cil- rhedyn. per Mr. Thos. Davies, Cilwaun- yddfawr, Newcastle-Emlyn 2 3 0 Mrs. Anne Jones. Rhoslyn Villa, Llandilo, per Editor of "The Welshman" 0 2 6 Yours faithfully, J. W. GWYNNE-HUGHES, H.M. Lieutenant, Co. Carmarthen Tregeyb, Llandilo, 15th August, 1915.

No title

.Prydnawn ddydd Mawrth, daeth newydd drw i law, sef suddiad y Hong Brytanaidd "Royal Ed- WaJ? T„gan "9ubmanne" y gelyn. Ar ei bwrdd vr oedd 52 o ewyddogion milwraidd a 1,350 o filwyr ein gw!ad, a 220 0 forwyr ar y bwrdd, cyfanrif o u r n^er collwyd 1,002 o fywydau Truenus 0 n* th P311 7 mae ein swlad -vn y fath drybini! Mae anesmwythder mawr yn bodoli eto yn mhlith y glowvr, a rhyfeddem ddim na ^.ueuant allan ar streic oyn bo hir. Nid ydynt hvd yn hyn, deallwn, wedi derbyn yr hyn a addawyd iddvnt ychydig wthnosau yn ol. Gobeithiwn y goreu.

Advertising

HYSBYSIAD. YN AWR YN BAROD Y Pedwerydd Rhifyn o HANES Y RHYFfl EWROPEAIDD PRI8 3c. TRWY'R POST, 34c. BLAENDAL. SJae ychydig gopiau eto ar law o'r rhifynAu blaenorol, ond gan 11a argreffir ychwaneg dylid danfon archebion ar unwaith cyn eu gwerthir allan. Bydd y rhifynau hyn. ynghyd a'r rhifynau dilyr. 01, yn grynhodeb cyflawn so eglur o'r Rhyfel fwyaf a welwyd erioed. Brithir yr Hanes a darlun- ia.u arddorehog. PEIDIWCH OEDI-MYNWCH GOPIAU AR UNWAITH. Ar worih gan kail Lyfrwefthwyr.